FEM TEATRE

PER QUÈ FER TEATRE A L’ESCOLA

Per què ajuda el teatre a L’ÚS DE LA LLENGUA?

Perquè és una activitat lúdica

I com a activitat lúdica se la prenen els alumnes. Saben que el teatre és un joc, on s’han d’acceptar unes regles, certament, però que els dóna un ampli marge de maniobra. Hi ha moltes maneres de representar un personatge i l’alumne busca la manera que a ell li va millor, amb la que s’hi troba més a gust i ho fa mitjançant gestos però també jugant amb la veu. L’actor s’expressa i es diverteix al mateix temps.    

Perquè ajuda a aprendre a escoltar

Una qüestió que no ens pot passar desapercebuda i que està estretament lligada amb l’expressió oral és la capacitat d’escoltar. Sovint als nostres escolars els costa escoltar, es distreuen fàcilment, els expliquem coses que a ells no els interessen… Quan els alumnes fan teatre han de tenir i tenen molt present que han d’estar atents al diàleg. Normalment en una obra per a ser representada per xiquets de primària, els textos són molt àgils i els personatges van intervenint amb fluïdesa. És aquesta una de les qüestions per les quals els nois i les noies han d’estar molt atents al peu que se’ls dóna per intervenir i ho faran amb el ritme i l’expressió adequada. També a l’hora d’interpretar una improvisació el fet d’escoltar és imprescindible. Si es vol continuar un diàleg improvisat no pot ser que l’alumnat només estigui pendent del que diu sinó que ha d’estar molt atent a què li diuen.Una actitud que haurien de conservar en qualsevol conversa espontània.

Perquè reforça la memòria

Quan es tracta de treballar un text teatral, no hem d’oblidar la importància que hi té la memorització. 
L’alumne memoritza un seguit de frases, de vegades moltes, que després haurà de reproduir. Un conjunt de frases ben estructurades, amb un vocabulari correcte i divers, amb expressions i frases fetes que actualment van quedant oblidades i que l’alumne aprèn, recorda i reprodueix moltes vegades de manera espontània. Si aquestes expressions les aprenen d’un text teatral l’efecte és similar: als alumnes els agraden aquestes frases fetes, aquestes expressions curioses, aquests mots divertits que no han dit ni han sentit mai abans i que, a força de repetir-les, se’ls queden gravades a la memòria. A més, només de pensar amb com s’exercita la memòria aprenent un paper més o menys llarg, el fer teatre ja es podria considerar com a molt positiu.

Perquè és deshinibidor

El nen i la nena trenquen alguns prejudicis que costarien d’eliminar amb altres mètodes.
Per a alguns infants parlar en públic, encara que el públic siguin els seus mateixos companys, i a més fer-ho amb veu alta i clara és una quimera. El sol fet de ficar-se a la pell del personatge fa que es formE com un escut protector del sentit del ridícul i per extensió de la vergonya: qui parla, qui diu aquestes coses, qui actua d’aquesta altra manera, qui s’abraça aquest noi no sóc jo sinó el personatge al qual represente.  Els mestres que vulguem fer teatre amb infants amb greus dificultats a l’hora d’expressar-se en públic hem d’arribar a això: que l’alumne s’adoni que quan el públic riu, calla, crida o xiula no ho fa dirigint-se a l’actor sinó al personatge que interpreta.  

Perquè enriqueix el vocabulari de l’alumne  

Tal com he explicat a l’apartat dedicat a la memòria quan llegim textos teatrals adequats a alumnes de primària,  ens n’adonem que es tracta de textos força ben escrits, amb un vocabulari ric, però viu, variat i sovint amb expressions divertides. No cal dir que això fa que els alumnes, al cap d’un temps de contacte amb aquest model de llengua, s’hi hagin familiaritzat bastant: en coneixen l’estructura i el significat, el context on l’han d’usar i l’incorporen a la seva parla.