Una de les tradicions de Setmana Santa més arrelades a València és la mona.
Fins a la segona meitat del segle XX era un costum molt estès
d’anar-se-la a menjar a fora de la ciutat, el diumenge de Pasqua. Grups de
familiars i amics passaven el dia a fora, molt sovint en una font. Hi
feien un dinar i, per postres, es menjaven la típica mona.
Però
tal com l’entenem avui la mona és una creació recent i ha anat
evolucionant molt en el curs dels anys. La recepta tradicional és
coneguda, des del segle XV, i originalment no portava
xocolata. Consistia en un pa de massa de brioix dolç, de forma
arrodonida, que era coronat amb ous durs. La tradició diu que la mona ha
de portar tants ous com anys té l’infant que la rep. Sembla que la
xocolata s’hi va afegir al segle XVI, amb l’arribada del
cacau provinent d’Amèrica. Ràpidament es va estendre arreu el costum de
canviar els ous durs per ous de xocolata.
La mona de Pasqua és una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat. I l'Ou de Pasqua és un símbol d'origen pagà que significa el 'renaixement'.
Així la mona de Pasqua pot adoptar la forma d'un ou de xocolata en record
d'aquesta tradició.
Les mones estaven molt bones!
ResponEliminaJosep
El que més em va agradar va ser esclafar l'ou. SALVA
ResponElimina