SAMBORI 2016

El Premi Sambori és un premi de narrativa en català dirigit als alumnes de primària, secundària i batxillerat de tots els Països Catalans que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres. - See more at: https://www.omnium.cat/premi-sambori#sthash.fJ8KN2S0.dpuf

El Premi Sambori és un premi de narrativa en català dirigit als alumnes de primària, secundària i batxillerat de tots els Països Catalans que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres. - See more at: https://www.omnium.cat/premi-sambori#sthash.fJ8KN2S0.dpuf

i Sambori és un premi de narrativa en català dirigit als alumnes de primària, secundària i batxillerat de tots els Països Catalans que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres. - See more at: https://www.omnium.cat/premi-sambori#sthash.fJ8KN2S0.dpuf

El Premi Sambori és un premi de narrativa en català dirigit als alumnes de primària, secundària i batxillerat de tots els Països Catalans que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres. - See more at: https://www.omnium.cat/premi-sambori#sthash.fJ8KN2S0.dpuf

l Premi Sambori és un premi de narrativa en català dirigit als alumnes de primària, secundària i batxillerat de tots els Països Catalans que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres. - See more at: https://www.omnium.cat/premi-sambori#sthash.fJ8KN2S0.dpuf

  roses,
fades i espines

Eren les deu de la nit, al dia següent n’hi havia col·legi i Ana no volia gitar-se.

Havia sigut l’aniversari del seu germà, havia menjat massa llepolies, estava molt rebotada i solament volia que jugar i jugar.

Sa mare li va dir que ja era hora d'anar-se'n a dormir i protestant se'n va anar.

Quan es va gitar, va començar a donar voltes en el llit. Ho intentava, ho intentava i per més que volia no podia adormir-se.

De sobte, va veure una llum estranya. Era una fada que revolejava per tota l'habitació. A la mà portava una rosa de color roig que quan l’agitava tirava purpurina platejada i s'il·luminava tota l'estança.

La nena es va quedar al·lucinada!

Què feia eixa "cosa" allí, en la seua habitació?

La fada es va posar en un dels seus dits i li parlà:

Hola Ana, vinc de l'aldea de les roses. Sóc Rosana, filla del rei de les fades, i el nostre Regne et necessita  -va dir Rosana.

Què dius? Qui ets? Ves-te’n d’ací! -va dir Ana.

Per favor, tranquil·la! Es veritat el que et dic! Per favor, escolta’m el que vaig a comptar-te -va dir Rosana.

D’acord -va dir després de pensar-s’ho una estona- però sols si et baixes del meu dit.

Val, val, d’acord. Vaig a contar-te la meua història i així ho comprendràs tot -va dir Rosana-  Vinc d’una aldea molt llunyana d’ací. Jo i la resta de fades vivim del perfum de les roses, però fa un temps que la gent que viatja a la nostra aldea queda tant impressionada per la bellesa de les flors que les agarren i se les emporten per a gaudir d'elles. I no podem dir res, perquè sinó ens descobririen. Aquesta rosa que porte és una de les poques que queden. Si elles moren, nosaltres també morirem. Ajuda’m a descobrir una manera de evitar que els humans vinguen a la nostra aldea i ens deixen sense flors.

Rosana, però jo sóc una xiqueta  -va dir Ana-  no sé com ajudar-te a solucionar aquest problema.

Les fades hem escollit demanar-te ajuda, precisament perquè eres una nena. Has de saber que només els xiquets tenen el poder de veure als éssers màgics, com nosaltres -va dir Rosana-  A més, la profecia parla d’una xiqueta que salvarà de la mort a totes les flors i les fades del Regne.

Doncs si és així t'ajudaré, al menys ho intentaré  -va dir Ana.

Ana i Rosana van pujar a un avió fet de paper, decorat amb dibuixos de flors de mil colors i molta purpurina. I de manera màgica, en un tres i no res, van arribar a l'aldea de les fades.

Ana creia que seria un món ple de colors, però no era el cas. Tot estava molt lleig, no hi havia quasi flors, les fades estaven molt tristes i no es veia bé el sol perquè estava ple de núvols.

A  més, totes les fades li feien molt mala cara, perquè creien que ella seria una d'eixes humanes que venia per agafar les seues flors i emportar-se-les.

Ana pensà que igual no havia sigut molt bona idea anar. Però, de seguida, feu un esforç per explicar-los  que ella venia perquè volia ajudar-les.

I les fades van canviar la seua expressió i es van omplir d'alegria i esperança. I totes es van apropar a la nena per poder escoltar el que havia de dir-los i poder abraçar-la.

Després, Rosana la va portar fins a la presència dels reis. I els va explicar, tant al rei Fulla, com a la reina Florinda, que Ana era, segurament, l’enviada per a salvar l'aldea de les fades de les imprudències dels humans.

Però els reis no estaven tan segurs de què una nena humana pogués salvar dels humans, l'aldea, les flors i fins i tot, les fades.

Però heu d’entendre que ella es la nena de la profecia -va dir Rosana.

“I una nena de cabells daurats, amb ulls verds esmeralda salvarà les roses del Regne. I açò és tan cert com que ocorrerà l'últim dia abans què comence la primavera” -diu la profecia.

I la primavera està molt a prop! I potser que siga la xiqueta perquè té els cabells daurats i els ulls verd esmeralda!

Però no té sentit que una xiqueta humana ens salve dels propis humans! -va dir el rei Fulla- Com podem estar segurs que ella és la salvadora del Regne?

Deixeu-me a mi -va dir una veu entre les fades. Deixeu-me, jo l'entrenaré. Era Fauste, el germà de Rosana i el capità de l'exèrcit del Regne.

Bé, es cert que la mort de les roses està afectant molt al Regne -va dir la reina Florinda. D'acord, Fauste i Rosana, instruireu a Ana per a protegir el Regne.

I així va ser que comença l'entrenament, que per cert, va ser molt dur i va durar setmanes, però la xiqueta aprenia molt ràpidament.

La nena es va instruir en els misteris d'aquell país de roses i fades. I va treballar sense descans per a encontrar una solució als problemes del Regne.

Se li van ocórrer moltes idees...

Primer ideà un pla que consistia en que les roses foren verinoses, però no va poder ser perquè era perillós ja que podria afectar les fades.

Després pensà en animals que vigilaren les roses i espantaren els humans però tampoc va poder ser perquè els animals podrien acabar menjant-se-les.

També intentà plantar margarides però no resultà ja que varen empitjorar la salut de les fades que sols poden viure de l'aroma de les roses.

Ho intentà amb altres experiments com aconseguir arrels i tiges molt fortes que foren difícils d'arrancar però eren molt costoses de créixer.

I passava el temps i no s'encontrava una solució!

Passava el temps i els reis començaren a estar decebuts!

I Rosana i Fauste començaren a preocupar-se perquè faltaven pocs dies per a l'entrada de la primavera i tot el que havien provat fallava.

Aleshores, quan tot pareixia perdut, a Ana se li va ocórrer una idea que canviaria la història de les roses i del Regne:

Per a què els humans no pogueren agarrar les roses, va fer arrancar els rosers vells i plantaren unes noves llavors, que havien desenvolupat, que creixien molt ràpidament i que tenien espines punxegudes a les tiges però que no afectaven les fades.

I açò donà molt bon resultat!

I així va ser com els humans no se les enduien perquè era molest dur-les a les mans ja que es punxaven!

Totes les fades es van posar molt contentes i l'aldea de les roses es va salvar.

Ara calia tornar a casa!

Ana i Rosana volaren de nou amb l'avió de paper decorat amb dibuixos de flors de mil colors i molta purpurina...

Eren molt bones amigues però havia arribat el moment d’acomiadar-se, encara que quedaren en vore’s molt prompte per a tornar a viatjar en l'avió de paper i viure noves aventures.

Es miraren als ulls i es donaren una forta abraçada!

Ana, Anaaaa, Ana...!

Ana va escoltar una veu llunyana que la cridava.  Era sa mare!

Ana, Ana...!

Es va despertar i s'alçà precipitadament. S'encontrava marejada.

El que havia viscut, havia sigut un somni?

Damunt del llit n'hi havia un avió de paper decorat amb roses que tenien espines punxegudes a les tiges. També s'encontrà brillantors de purpurina platejada per tot arreu. La finestra estava oberta. I va aguaitar i allí, a la llunyania va veure com una llumeneta vermella i jovial que volava amunt i avall pel cel blau de la matinada.

NEREA